|
|
Brigadas Internacionales |
Milicias Populares
Los primeros
"internacionales"
|
|
|
|
|
Olimpiada Popular |
Los
primeros internacionales ya estaban en Barcelona en Julio de 1936, antes de la rebelión militar. Eran los atletas y acompañantes que se habían reunido en Barcelona
para celebrar la "Olimpiada Popular", reunión organizada por varias organizaciones de izquierdas para mostrar su oposición a los Juegos Olímpicos de Berlín. |
|||||
|
Imágenes |
|
|||||
|
Biografías |
Skoutelsky indica que Emmanuel Mink, joven deportista de la rama belga del Yiddisher Arbeiter Sport
Club había llegado a
Barcelona para participar en la Olimpiada Popular.
Con el Grupo Thaelmann marchó al frente de Aragón y más tarde llegó
a mandar la compañía judía Botwin. |
|||||
|
Bibliografía |
Enlaces\juillet 1936 les Olympiades
Populaires de Barcelone et le Front populaire.htm http://www.diagonalperiodico.net/antigua/pdfs34/29diagonal34-web.pdf http://increvablesanarchistes.org/articles/1936_45/juillet36_olympidebercelon.htm
|
|||||
|
Carles Santacana
/ Xavier Pujadas: L’altra olimpíada
Barcelona ‘36. Llibres de l’Índex. Col·lecció Descoberta.
Barcelona, 1990 (1ª ed.), 2006 (2ª ed.), 224p. “La
situació i l’actitud dels atletes estrangers i espanyols allotjats a
Barcelona en iniciar-se la revolta militar és difícilment avaluable. En tot
cas, ho és més l’actitud, ja que la participació en els successos als
carrers de la ciutat esdevé confusa i molt difícil de comptabilitzar. En
aquest sentit, però, podem tenir en compte alguns testimonis presencials dels
fets i les cròniques de la premsa estrangera, especialment la de països que
tenien representació esportiva a lÓlimpíada. Tot i
això, sembla força probable que la participació dels atletes arribats per
competir a la celebració esportiva no fos gaire nombrosa en els tiroteigs del
dia 19 i posteriors. Cal tenir en compte que la majoria d’aquests
esportistes tornaren als seus països d’origen ben aviat, encara que no
és improbable que alguns es quedessin a Barcelona i fins i tot sortissin cap
al front d’Aragó. Aquest fou el cas d’alguns esportistes italians
que es trobaven allotjats a l’hotel Euskalduna
de la Rambla i que foren alertats un dia abans, per les Joventuts Socialistes
Unificades, de la imminent actuació militar. Tanmateix, la participació
d’algun grup d’atletes italians en els fets del dia 19 al costat
de les JSU s’ha de considerar molt poc nombrosa tot i que sembla
indubtable. També sembla versemblant l’actuació d’un grup de
ciutadans alemanys (és difícil de precisar si es tractava d’atletes o
bé de seguidors) que, posteriorment, s’incorporaren a les columnes de
milicians que –un cop sufocada la revolta dels militars a Barcelona- es
dirigiren al front aragonès. [cit. Jacques Delperrie de Bayac: Las Brigadas Internacionales. Madrid, Júcar,
1982] La
participació en les jornades de juliol d’altres atletes vinguts pels
Jocs de Barcelona és bastant confusa, amb l’excepció dels esportistes
francesos, alguns dels quals caigueren ferits en els combats al carrer, com
fos el cas de Cordier
[cit. Sport, núm. 148, 29.7.1936]. En tot cas la
seva participació als combats, tal com ho descriu l’òrgan de premsa
mateix de la FSGT francesa no fou mai multitudinària ni tan sols prevista.
Segons W.J. Murray [“The french worker’s
sport movement and the victory
of the Popular Front in
1936”] aquesta actuació d’alguns membres de l’expedició
francesa es va limitar als tiroteigs a les proximitats de l’Estadi de
Montjuïc i a la col·laboració en l’atenció i el trasllat dels
ferits.” |
||||||
|
Fotografías |
|
